Skip to content

ENTREVISTA DEL DIRECTOR AL PUNT AVUI

Juliol 12, 2015
Antoni López. Director de l'Escola d'Art d'Olot.

Antoni López. Director de l’Escola d’Art d’Olot.

UN PROJECTE GLOBAL
Antoni López (Girona, 1958) s’ha volgut fotografiar als claustres del Carme, ara, seu de l’escola, un espai que proposa que es pensi globalment amb Can Sacrest i tot l’entorn del Carme.

“Cal moure fitxa en els usos de la nova escola”

 El director de l’escola de disseny i art d’Olot remarca que és el moment de pensar com ha de ser l’escola i el seu entorn

 Diu que hauria d’estar feta en el termini màxim de vuit anys

El director de l’escola de disseny i art olotina
proposa pensar bé tot l’espai de la nova escola d’art que s’ha de construir. A més, aposta per atraure més universitaris per canviar la inèrcia de la ciutat.

El centre és una mica peculiar per la barreja d’estudis que ofereix…
Sí, tenim un peu a cada banda: tenim formació professional amb cicles d’arts plàstiques i graus de disseny. De fet, som els únics que n’oferim a les comarques gironines. Per tant, no som ni institut ni universitat.
I això és un problema?
Una mica, perquè ningú no ens sent com a fills. El Departament d’Ensenyament està treballant molt per intentar fer-nos més visibles en el marc dels ensenyaments. Per això, es fa un gran acte de graduació dels nostres estudiants amb els de la resta d’estudis artístics de Catalunya.
On l’han celebrat?
Al Teatre victòria de Barcelona, amb la periodista Georgina Cisquella de madrina. És una manera de dir a la població que hi ha aquests estudis.
La Generalitat ha agrupat els estudis artístics?
Sí. Va crear l’Institut Superior
de les Arts, que fa de paraigua d’uns ensenyaments que estaven poc estructurats i un pèl desubicats, però, que a l’espai europeu són estudis superiors. I es van
organitzar escoles del tipus com la nostra o l’Institut del Teatre que depenen directament d’administracions. En el nostre camp, hi ha set escoles de disseny repartides pel territori, l’Escola Superior de Disseny i Arts Aplicades, l’Esdap.
Set seus per a una escola?
Sí, l’Esdap és una escola amb set seus i de difícil encaix. Aquest model no existeix. Només, n’hi ha una que se li assembla a la Bretanya. Per tant, és un repte sortir-nos-en. Hi estem treballant perquè al final de l’any vinent surti un decret que reguli aquest model d’escola.
Però, en el cas de l’escola d’Olot com es tradueix?
Ara tenim dues escoles, la superiors d’arts plàstiques i disseny i l’escola d’art i disseny que fa cicles formatius i batxillerat artístic. Una té autonomia plena i l’altra depèn de l’estructura a nivell de territori.
Creu que la gent entén què fan al centre que dirigeix?
A la nostra escola, la majoria de gent hi fa disseny. No som la de les belles arts a la ciutat. Tenim poca demanda d’escultura i pintura. I és que, als estudis professionals, els joves busques sortides professionals i, amb el disseny, n’hi ha. A l’escola, doncs, coincideixen alumnes que es volen formar per ells mateixos i no necessiten títol i els que sí que busquen una sortida.
Creu que la ciutat els valora?
La ciutat no acaba de saber què fem. Guanyar un dels premis d’arquitectura de les comarques de Girona amb un muntatge senzill al Girona Temps de Flors és molt important, perquè els alumnes competeixen en àmbits professionals sense ser-ho i tenen bons resultats. Alguna cosa es deu fer bé, doncs.
Vol dir que aquests èxits no arriben als olotins?
Quan dónes notícies, a la ciutat, té la mateixa consideració el guanyador del concurs d’un poble que el fet que un alumne sigui seleccionat FAD per un muntatge del festival Lluèrnia. I això ens sap greu, perquè són reptes diferents. I un altre exemple. No transcendeix prou que la nostra escola té cada any un espai al Metro de Barcelona per fer-hi una intervenció artística. Les escoles d’art del país es barallen per participar-hi.
El professorat hi deu ajudar…
És veritat que tenim professors creatius i implicats al projecte de l’escola i es nota en un repunt dels últims dos o tres anys. La plantilla cada vegada és més equilibrada i coneix més l’entorn professional.
Com s’ho fan, doncs, per intentar revertir aquesta situació?
Ens promocionem a través de
les xarxes socials i de butlletins electrònics. En entitats i organismes importants com el FAC, saben qui som i i la Confederació Estatal d’Escoles d’Art saben que hi ha una escola petita perduda allà a la muntanya i sempre ens fan alguna menció especial.
I per canviar la situació a Olot, què fan?
Obrim els nostres actes com les lliçons inaugurals. No hi ve quasi ningú tot i haver fet venir personatges de la talla de Jorge Wagensberg, Miquel Gallardo, els RCR amb la primícia del projecte del Bulli a Barcelona… També les presentacions dels projectes finals dels graus de disseny. Segur que nosaltres tenim part de culpa, però estem una mica desanimats.
Faci una radiografia dels seus alumnes.
Tenim 407 alumnes i això
permet la convivència de menors d’edat amb professionals i alumnes que han acabat formació de disseny. És una situació complexa amb les seves coses bones i dolentes.
Coses dolentes?
Que els menors no es queden a l’escola, després de dos anys volen anar a Barcelona.
Coses bones?
Els dels cicles formatius de grau mig, en canvi, després es queden a fer-ne un de superior i es fan grans a l’escola. Alguns, a més, fan els graus de disseny.
En quina proporció?
Un total de cent són alumnes de graus, setanta de batxillerat, uns setanta més de cicles de grau mitjà i la resta d’altres ensenyaments.
I per ensenyaments?
Tenim alguns graus superiors desbordats de demanda i alguns cicles amb demanda baixa com pintura i escultura.
Aquests últims van estar a punt de desaparèixer. Què fan per evitar-ho?
Treballen per obrir-se participant per exemple a Inund’Art de Girona, a fires artesania, fan coses per a ajuntaments, fan faràndules… Hi estan molt implicats però això no ens porta alumnat. La realitat és la que és. De fet, és un problema al país. No tenim problemes de supervivència però en dos anys el departament completarà un mapa que clarificarà les coses.
L’alumnat és forà?
Al batxillerat, tenim sobretot alumnes d’Olot. Als cicles i estudis superiors, estem per sobre del 60 per cent d’alumnes de fora de la ciutat. Vénen de Girona, Banyoles, Platja d’Aro i, alguns, del Maresme i aquests es queden a viure a Olot. De Vic, també en vénen molts gràcies al túnel de Bracons, tot i que és una ciutat que té estudis de disseny i una estructura universitària.
Han posat en marxa una campanya per apadrinar rajols de l’escola… Tan lamentable és l’estat de l’edifici?
Fa quatre anys que som a la direcció i són els pitjors per la crisi. Hem tingut molta paciència i entenem que la Generalitat té problemes de diners. L’escola, però, es va degradant i de tant en tant només s’hi fan operacions de neteja. Ara, ens arreglaran els paviments del segon pis, on hi ha llocs sense rajola. L’alumnat és molt pacient, els ho expliques i ho entenen però diuen on arribarem. Cal un nou edifici, però no un qualsevol.
Com ha de ser?
S’ha d’entendre com a una oportunitat per a la ciutat. Hi ha una proposta d’un edifici singular, l’antiga fàbrica de Can Sacrest, el departament hi treballa a dins però l’edifici és de l’Ajuntament que fa la cessió juntament amb un solar perquè Ensenyament hi construeixi l’escola nova… No està clar si serà mitja escola complementada amb l’actual, ni els usos de l’edifici vell… I en aquesta situació ningú no vol invertir-hi. Als programes electorals dels grups que han obtingut representació a les últims eleccions municipals, hi surt que es fa l’escola. S’ha aprovat el nou cartipàs amb una àrea que assumirà cinc obres de ciutat però cap és la nostra escola. Només reclamo una partida per arrancar un projecte que és molt més que una escola.
No s’està tirant pedres al seu teulat?
Potser sí, però si només fem una escola nova serà un desastre com fins ara… Calen espais permeables amb el volcà Montsacopa que tenim a tocar i el centre. Cal contribuir a fer un gir a la inèrcia de la ciutat. Olot té l’oportunitat de fer una peça molt especial.
Què proposa?
Si es fa un concurs molt ben fet, es farà una cosa molt interessant. La clau és pensar què es fa amb tot l’espai. Ens cal una altra plaça Major, un espai de relacions, de tallers, on es mogui gent jove, un campus universitari, una biblioteca del món de les arts… Hem de fer que la gent travessi aquest campus i sense adonar-se’n es trobi al volcà, cal rehabilitar integralment la façana de la ronda de Sant Bernat. Ensenyament té l’obligació de fer una escola nova i dir quan la vol fer, però qui ha de moure fitxa és l’Ajuntament i cal saber els usos dels espais. Cal buscar recursos perquè sigui una realitat d’aquí vuit anys.
Cal també facilitar les coses als alumnes?
Les comunicacions d’Olot han millorat i també les línies de transport públic. Les freqüències de la de Figueres, però, són molt dolentes. La de Girona ha guanyat amb el servei Express i clarament ha guanyat la de Vic.
I la residència?
No tenim potencial per exigir que hi hagi residències a la ciutat. No les omplirem, si no és
per al conjunt de l’alumnat d’Olot. Algú ha de plantejar noves fórmules com per exemple pisos tutelats del barri vell amb serveis comuns, amb algú que controli… Si no vénen estudis universitaris, nosaltres no tenim prou potencial per ser el motor. Ens en calen 3.000 i això ens
donaria noves inèrcies. Amb cent alumnes, només omplim sis pisos i els fem esmorzar i fer còpies al barri. A més se’n van a les tres, perquè l’oferta d’oci no els satisfà.
La ciutat no acaba
de saber què fem.
Ens reconeixen a fora i guanyem premis,
i, per tant, alguna cosa fem bé
Només reclamo
una partida per arrancar un projecte que és molt més
que una escola
de disseny i d’art

From → escola

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: